El gall fer

Nom científic: (Tetrao urogallus)

És un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans.
El dimorfisme sexual és molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors més vius i majors proporcions. Dos trets molt característics del mascle són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de l'ull, més conspícues durant l'època de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles.

 La femella és clarament diferent: el seu plomatge és molt críptic i les seves dimensions són més reduïdes.

L'HABITAT: És sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. 

Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bàsicament d'acícules de pi.

REPRODUCCIÓ: Cap a l'abril o maig comença l'època de zel. Els mascles són polígams i llurs territoris se situen en un lloc d'exhibició col·lectiva, anomenat "cantador", on es reuneixen els mascles de la rodalia bo i efectuant el cant, els estufaments i les cerimònies rituals. 

L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de màxima agitació sexual, és un dels fenòmens més vistosos que hom pot observar a les muntanyes del Pirineu. Malgrat això, també és el moment per a caçar-lo, aprofitant que resta privat de l'oïda. De la incubació i de la cura dels pollets, que són nidífugs, en té cura molt sol·lícita la femella.

COMPORTAMENT I ALIMENTACIÓ :Es posa amb molt de gust en els arbres, fins i tot camina damunt les branques petites. Generalment feréstec i prudent, és més fàcil d'observar a la primavera quan els mascles gallegen. Les exhibicions nupcials són espectaculars i es desenvolupen en un indret específic preparat a aquest efecte i que es diu generalment "lek" o "plaça de cant" en raó dels crits estranys i guturals fets en aquest lloc pels mascles.

LONGEVITAT: El seu índex de vida és d'entre 7 i 8 anys.

DISTRIBUCIÓ:És nadiu d'Albania, Andorra, Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Txèquia, la França, la península ibèrica...

És itinerant a Dinamarca, existint a rlanda i reintroduït a la Gran Bretanya.