Entradas
És un bòvid de la subfamília Caprinae present en algunes cadenes muntanyoses.
La longitud del cos en els exemplars adults oscil·la entre 110 i 130 centímetres, als quals cal afegir els 3 o 4 cm aportats per la curta cua.
L'altura a la creu és de 70-80 cm i el pes varia entre 20 i 30 kg. Els mascles són més grans que les femelles, amb els colors més foscs i marcats i la cornamenta de major longitud. Aquesta neix cap amunt i es corba fortament cap enrere com un parell de ganxos, tenint una longitud molt menor que la d'altres caprins del seu entorn,com la cabra salvatge.
Les peülles són fines i altament versàtils, capaços de fer pujar al seu amo per les roques i el gel sense problemes. Això es deu al peculiar disseny dels coixinets que ocupen la part central de les seves peülles. Isard del Pirineu francès, amb coloració d'estiu.
El color del pelatge varia segons l'època de l'any. A l'estiu és marró-vermellós, amb el ventre, gola, morro i glutis de color blanquinós, estant poc marcada la transició entre un color i un altre. S'observa una banda de pelatge negre des de la boca als ulls. També és negre el dors de la cua.
L'HABITAT: Els acostumem a trobar en terrenys de muntanya entre els 500 i els 3100 metres d'altitud.
No busquen les zones gaires espeses. Els agrada les zones amb vegetació però rocoses.
REPRODUCCIÓ: Els isards espanyols entren en zel entre octubre i novembre, mentre que els centreeuropeus ho fan al novembre i les primeres setmanes de desembre. Durant aquest temps, els grups de mascles segueixen als de femelles i s'uneixen a ells, formant-se llavors forts enfrontaments entre els mascles, que lluiten cap contra cap pel dret a reproduir-se.
La gestació dura al voltant de 20 setmanes, al final de les quals neix una sola cria. Aquesta arriba a la maduresa sexual entre els 2 i els 4 anys, madurant abans les femelles que els mascles. S'han citat casos d'híbrids entre isards i cabres, sempre estèrils, però l'existència d'aquests mateixos híbrids no ha pogut ser provada mai de forma fefaent.
COMPORTAMENT I ALIMENTACIÓ: Els isards són animals socials que es mouen en petits grups a la recerca de pastures de muntanya.
Aquests grups estan formats només per mascles (que també poden ser solitaris) o només per femelles i les seves cries, els quals només es reuneixen durant l'època de zel. Són de costums diürns, encara que al migdia sol decréixer la seva activitat, que és major durant el matí i a últimes hores de la tarda. La vista, olfacte i oïda són excel·lents. Això els ajuda a identificar ràpidament als seus depredadors, com óssos, llops, linxs i homes.
El color del pelatge varia segons l'època de l'any. A l'estiu és marró-vermellós, amb el ventre, gola, morro i glutis de color blanquinós, estant poc marcada la transició entre un color i un altre. S'observa una banda de pelatge negre des de la boca als ulls. També és negre el dors de la cua.
L'HABITAT: Els acostumem a trobar en terrenys de muntanya entre els 500 i els 3100 metres d'altitud.
No busquen les zones gaires espeses. Els agrada les zones amb vegetació però rocoses.
REPRODUCCIÓ: Els isards espanyols entren en zel entre octubre i novembre, mentre que els centreeuropeus ho fan al novembre i les primeres setmanes de desembre. Durant aquest temps, els grups de mascles segueixen als de femelles i s'uneixen a ells, formant-se llavors forts enfrontaments entre els mascles, que lluiten cap contra cap pel dret a reproduir-se.
La gestació dura al voltant de 20 setmanes, al final de les quals neix una sola cria. Aquesta arriba a la maduresa sexual entre els 2 i els 4 anys, madurant abans les femelles que els mascles. S'han citat casos d'híbrids entre isards i cabres, sempre estèrils, però l'existència d'aquests mateixos híbrids no ha pogut ser provada mai de forma fefaent.
COMPORTAMENT I ALIMENTACIÓ: Els isards són animals socials que es mouen en petits grups a la recerca de pastures de muntanya.
Aquests grups estan formats només per mascles (que també poden ser solitaris) o només per femelles i les seves cries, els quals només es reuneixen durant l'època de zel. Són de costums diürns, encara que al migdia sol decréixer la seva activitat, que és major durant el matí i a últimes hores de la tarda. La vista, olfacte i oïda són excel·lents. Això els ajuda a identificar ràpidament als seus depredadors, com óssos, llops, linxs i homes.
Altres perills que amenacen als isards són les allaus, fins al punt que no és estrany trobar ramats sencers morts per la seva causa en l'època de desglaç. No obstant això, aquesta espècie no només no es considera amenaçada, sinó que la seva caça està permesa.
LONGEVITAT: L'esperança de vida d'aquests animals és d'uns 20 anys.
DISTRIBUCIÓ: És propi d'Europa, com els Carpats, els Alps, el Caucas, els Pirineus o la serralada Cantàbrica i certes zones muntanyenques dels Balcans, Eslovàquia i Turquia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario